domingo, 8 de junio de 2008

Làctancia materna front a l'hiproscria i el borreguisme social

Tot i que pot semblar diferent, la lactància materna es una opció que prenen les mares baix una forta pressió social per que no ho facin.

El donar pit en públic, el amamantar al nadó mes allà dels 4 mesos, que si la criatura no engreixa es culpa que la llet no es bona, que si els pits es queden caiguts, que si es una incomoditat... Tot un llarg llistat de ximpleries fan que moltes dones sense adonar-se deixen de donar la millor alimentació que la criatura recent parida pot rebre. Davant de qualsevol problema, del mes petit inconvenient i per una actitud borregueril la majoria de les dones deixen de donar el pit.

A la societat en que vivim està implantat de manera premeditada pels interessos d’empreses i politics el borreguisme (fet de seguir les actituds i comportaments de la majoria de gent pel fet de que ho fan tots). La gent no pensa, la gent no es planteja el per que açò es fa així, o per que allò es fa d'aquella manera quan es podria fer d'un altra. Si veiem una caixa de cereals on digui que te 8 cereals, 25 vitamines, calci, sodi, magnesi, sucre, sal.... de segur això es molt millor que un altre que sols digui 3 cereals sense cap afegit. La publicitat enganyosa no deixa veure mes enllà, però la legislació està ja obligant a canviar totes aquestes enganyifes que sols fan que confondre al consumidor.

Per altra banda, hom veu amb molta pena les actituds hipòcrites davant el naixement d'una criatura. A la primera falta de la regla ja comencen a fer plans, càlculs, previsions... Hi ha que tenir el millor carro per al xiquet/a. La criatura te que tenir la millor bressol. Hi que comprar el calenta biberons, el humidificador, el babycook, el noseque, el nosequantos (la majoria d’aquestes meravelles son innecessaris). I clar hi ha que canviar de cotxe, la criatura no pot anar amb un cotxe petit, no hi ha lloc per portar els trastos del petit. També es clar que la càmera de vídeo i fotos son imprescindibles per al millor creixement del infant.

Tot açò es un sense sentit, però l’aberració mes gran arriba quan es parla de que donar de menjar a la nostra criatura. Aquí ja tant se’ns fot. De segur que Nestle fa la millor llet o tal vegada sigui Puleva?

De res val que la OMS, l'associació de pediatria espanyola, UNICEF... diguin que millor la alimentació dels nadons es la llet materna i deuria de ser l’alimentació exclusiva fins als sis mesos. Fins i tot, els fabricants de llet reconeixen sense dubtes que la millor alimentació en els primers mesos de vida es la de la llet materna. La gent deu pensar, que sabran aquestos de que es el millor per al meu xiquet/a.

Resta dir la lamentable aportació dels politics, que diuen que volen potenciar la lactància natural i la baixa de maternitat amb 16 setmanes reconegudes queda lluny de les recomanacions de la OMS. Els tindria que caure la cara de vergonya.

Per acabar donaré les gracies a l’associació mamare de Castelló (http://mamare.iespana.es/PRINCIPALVALENCIANO.htm) , al hospital Marina Alta de Dénia (http://www.e-lactancia.org/) i en especial al grup de lactància materna que hi ha Almassora organitzat per les infermeres de pediatria del centre de salut.

I també per descomptat i per damunt de tot a Marina i a la meva petita Júlia per haver-me fet gaudir de moments inoblidables mentre observava a la mare i a la filla en una simbiosi difícil de superar.

(foto: http://mamare.iespana.es/ENLACESVALENCIANO.htm)

"Yo le doy mi pecho.
Ella me da sus ojos.
Yo le doy mi leche.
Ella me entrega el alma.
yo le doy mis brazos.
Ella pone en los míos su vida.
Y me convierto en diosa
dadora de vida
de alimento y amor"
Anònim

2 comentarios:

Belart dijo...

Està clar que la millor llet que se li pot donar a la criatura és la materna. No obstant, impediments físics poden fer canviar l'actitud mamífera per excel·lència. No és cap broma que la llet que surt dels propis pits materns no sigui suficient.
Es dóna sovint que el nadó requereix complement "artificial" perquè la mare no el pot satisfer al 100 per 100.
Cal prescindir de costums socials antinaturals, però tampoc seria del tot intel·ligent encaparrar-se en situacions poc propenses a un creixement satisfactori del nadó.
El "progrés" és tan rebutjat com necessari en moltes ocasions.

Salut

Anónimo dijo...

I tant que "el progrés" es necessari en moltes ocasions. Però no es menys cert que hi ha moltes vares de medir el progrés. I aquí es on intervenen agents externs a ú mateix.

Tens raó en el que dius que impediments físics poden canviar la idea de la mare. I supose que per a mares convençudes deuen de ser moments molt durs. Però per mi aquestos casos son un percentatge mínim. Almenys al meu voltant, pel que jo he pogut viure i també llegir, per que he llegit molt del tema.

Fins i tot, el tema del creixement satisfactori també he pogut comprovar l'existencia de diverses maneres de veure'l. L'interpretació dels percentils es d'allò mes flexible, segons els pensaments dels pares.