Parc Natural Cadí - Moixeró

Hi ha indrets dels que hom ha sentit parlar-ne molt. Aquells que trobes a revistes de viatges, a documentals televisius, en una conversa amb amics.

Pareix que tot el mon a anat allí menys tu.

Així me passava amb el parc natural del Cadí - Moixeró. Els amics catalans sempre havien parlat molt bé. Fins i tot amics d'aquí aquest estiu havien plantejat d'anar aquest estiu.

Doncs bé, ja està. La família Pons - Sanchez ja hi ha estat. L'última setmana de juliol varem gaudir de les meravelles d'aquest paratge gracies a l'hospitalitat de Andrés i Irene, que van permetre que ens allotjarem a la casa que tenen en Terradelles llogada durant tot l'any. Fins i tot vam coincidir amb ells i també amb el meu germà Raül i la seva dona Sandra.

Tinc que dir que tot i les bones expectatives que tenia, me va sorprendre gratament. Varem patejar per boscos frondosos amb molts diversitat d'arbres, arbustos i vegetació. Casones que recorden les del espetec de la casa Tarredelles apareixien als llocs mes inesperats. Rius i cascades per tot arreu i que ens van transmetre eixa frescor tan agradable en moments de calor i cansament.

Varem estar als peus del Pedraforca (pic espectacular que es veu des de molts indrets de la comarca), caminarem una estona pel “camí dels Bons homes” a la part del riu Bastareny.

Les poblacions son d'allò mes agradable. La vila de Bagà (http://www.viladebaga.org/interior/index.asp) te un centre molt ben cuidat tot i que tens que estar en bona forma física per pujar per les seves rampes i mes encara si portes al llom a una petitona de mes de 9 kg. Guardiola de Berguedà te un centre d'informació molt recomanable a l'antiga estació de tren ara restaurada i que acull també exposicions interessants.

Visitarem també les fonts del naixement del riu Llobregat amb un recorregut ple de cascades i amb està ocasió amb molt aigua.
Curiós també va ser la visitada que vam fer a una mina de petroli. Si de petroli a la muntanya (http://www.altbergueda.com/cat/fitxes_museus/fitxa_riutort.html). Son d'aquelles coses que no esperes trobar i que francament acaben d'arredonir un viatge.

Però com sempre es van quedar visites per fer, que de segur ens serveixen d'excusa per tornar-hi. Una es el Museu del Ciment Asland de Castellar de N'Hug que vam poder observar des del cotxer i l'altra son els Jardins Artigas obra de Antonio Gaudí.

Ja ha passat un any

Recordaré per molt de temps el día en que la Júlia va complir el seu primer any de vida.

Ho recordaré pel fet del compliment del any i també per tots el amics i familiars que ens van acompanyar en aquest día.

Va ser un dia especial, tot i que es una feinada considerable, estic del tot content.

El fet que vinguessin quatre amics des de Barna a passar el cap de setmana amb nosaltres va possar la guinda a una celebració entranyable.

Tot i que la petitona supose no entenia el que passava, amb tot el rebombori estava alterada i no es va cansar d'obrir regals que ara omplin la casa.

Ara a seguir complint molts mes.

Làctancia materna front a l'hiproscria i el borreguisme social

Tot i que pot semblar diferent, la lactància materna es una opció que prenen les mares baix una forta pressió social per que no ho facin.

El donar pit en públic, el amamantar al nadó mes allà dels 4 mesos, que si la criatura no engreixa es culpa que la llet no es bona, que si els pits es queden caiguts, que si es una incomoditat... Tot un llarg llistat de ximpleries fan que moltes dones sense adonar-se deixen de donar la millor alimentació que la criatura recent parida pot rebre. Davant de qualsevol problema, del mes petit inconvenient i per una actitud borregueril la majoria de les dones deixen de donar el pit.

A la societat en que vivim està implantat de manera premeditada pels interessos d’empreses i politics el borreguisme (fet de seguir les actituds i comportaments de la majoria de gent pel fet de que ho fan tots). La gent no pensa, la gent no es planteja el per que açò es fa així, o per que allò es fa d'aquella manera quan es podria fer d'un altra. Si veiem una caixa de cereals on digui que te 8 cereals, 25 vitamines, calci, sodi, magnesi, sucre, sal.... de segur això es molt millor que un altre que sols digui 3 cereals sense cap afegit. La publicitat enganyosa no deixa veure mes enllà, però la legislació està ja obligant a canviar totes aquestes enganyifes que sols fan que confondre al consumidor.

Per altra banda, hom veu amb molta pena les actituds hipòcrites davant el naixement d'una criatura. A la primera falta de la regla ja comencen a fer plans, càlculs, previsions... Hi ha que tenir el millor carro per al xiquet/a. La criatura te que tenir la millor bressol. Hi que comprar el calenta biberons, el humidificador, el babycook, el noseque, el nosequantos (la majoria d’aquestes meravelles son innecessaris). I clar hi ha que canviar de cotxe, la criatura no pot anar amb un cotxe petit, no hi ha lloc per portar els trastos del petit. També es clar que la càmera de vídeo i fotos son imprescindibles per al millor creixement del infant.

Tot açò es un sense sentit, però l’aberració mes gran arriba quan es parla de que donar de menjar a la nostra criatura. Aquí ja tant se’ns fot. De segur que Nestle fa la millor llet o tal vegada sigui Puleva?

De res val que la OMS, l'associació de pediatria espanyola, UNICEF... diguin que millor la alimentació dels nadons es la llet materna i deuria de ser l’alimentació exclusiva fins als sis mesos. Fins i tot, els fabricants de llet reconeixen sense dubtes que la millor alimentació en els primers mesos de vida es la de la llet materna. La gent deu pensar, que sabran aquestos de que es el millor per al meu xiquet/a.

Resta dir la lamentable aportació dels politics, que diuen que volen potenciar la lactància natural i la baixa de maternitat amb 16 setmanes reconegudes queda lluny de les recomanacions de la OMS. Els tindria que caure la cara de vergonya.

Per acabar donaré les gracies a l’associació mamare de Castelló (http://mamare.iespana.es/PRINCIPALVALENCIANO.htm) , al hospital Marina Alta de Dénia (http://www.e-lactancia.org/) i en especial al grup de lactància materna que hi ha Almassora organitzat per les infermeres de pediatria del centre de salut.

I també per descomptat i per damunt de tot a Marina i a la meva petita Júlia per haver-me fet gaudir de moments inoblidables mentre observava a la mare i a la filla en una simbiosi difícil de superar.

(foto: http://mamare.iespana.es/ENLACESVALENCIANO.htm)

"Yo le doy mi pecho.
Ella me da sus ojos.
Yo le doy mi leche.
Ella me entrega el alma.
yo le doy mis brazos.
Ella pone en los míos su vida.
Y me convierto en diosa
dadora de vida
de alimento y amor"

Anònim

Setmana santa a la comarca del Matarraña

Aquesta ha segut una setmana santa especial. La primera en companyia de la Júlia i la veritat, ha estat força bé. També ha estat molt bé guadir de la companyia de la meva cosina Raquel, de Juanma i del petit Pablo amb el que Júlia ho ha passat d´allò mes bé, i per descomptat de la meva Marina.

Hem visitat la comarca del Matarranya. Una part del que coneixen els catalans com "la franja". I la veritat que he quedat molt sorprés per la bellesa dels pobles amb molts arcs, casones senyorials, passadisos, costeres estretes... tot un conjunt arquitèctonic que recomane aquí no ha visitat la zona.

Pobles com Calaceit, Valderoures, La fresneda, Rafales... m'han semblat de lo mes interessant. A mes a mes, he pogut comentar amb la gent d'allí amb català, tot i ser comarques aragoneses. Fins i tot la informació turística estaba escrita amb les dos llengues.

Bon menjar, encara que la es cert que hi ha que anar amb cura o amb les motxiles plenes, per que hi ha molt pocs establiments per a menjar. I vam tenir la sort que les provessons de Valderoures transcorrien just pel carrer on teniem l'apartament i açò li va donar mes gracia al viatge.

Sempre m'ha cautivat la tinença de Benifassa i aquesta zona es l'entrada per la part aragonesa. Repetirem de segur.

Un altre cosí per a la Júlia

Ahir, vuit mesos menys un dia després de la Júlia, va nàixer Carlos. Un altre membre per ampliar la familia. Un petit amb qui de segur la Júlia passarà moltes estones.

Els pares, Angel i Cristina, estan que no caben de goig. Desitge que tot els vagi d'allò millor. Que aquesta aventura, aquesta nova experiència els done tant bons moments com a mi (nosaltres) ens està donant.

Benvingut a aquest revolucionat mon Carlos.

Roba amb història

Aquesta petitona que veieu a la foto es la Júlia amb quasi 7 mesos.
Si amplieu la foto podreu vore amb detall part de la història dels tomaqueros. Amb este treballat vestit ens van batejar a mi i als meus germans.

Així que te complits 40 anys i tot i que no ha servit per batejar a la Júlia si ha servit per arrencar sonriures, exclamacions, nostalgies, dels meus familiars el dia que la vam vestir com podeu vore.

La veritat i no es per sigui la meva filla, però a mi me sembla la mes guapa, simpàtica i bonia del mon (i tal vegada del estranger).