jueves, 31 de mayo de 2007

Parc Natural Cadí - Moixeró


Hi ha indrets dels que hom ha sentit parlar-ne molt. Aquells que trobes a revistes de viatges, a documentals televisius, en una conversa amb amics.

Pareix que tot el mon a anat allí menys tu.

Així me passava amb el parc natural del Cadí - Moixeró. Els amics catalans sempre havien parlat molt bé. Fins i tot amics d'aquí aquest estiu havien plantejat d'anar aquest estiu.

Doncs bé, ja està. La família Pons - Sanchez ja hi ha estat. L'última setmana de juliol varem gaudir de les meravelles d'aquest paratge gracies a l'hospitalitat de Andrés i Irene, que van permetre que ens allotjarem a la casa que tenen en Terradelles llogada durant tot l'any. Fins i tot vam coincidir amb ells i també amb el meu germà Raül i la seva dona Sandra.

Tinc que dir que tot i les bones expectatives que tenia, me va sorprendre gratament. Varem patejar per boscos frondosos amb molts diversitat d'arbres, arbustos i vegetació. Casones que recorden les del espetec de la casa Tarredelles apareixien als llocs mes inesperats. Rius i cascades per tot arreu i que ens van transmetre eixa frescor tan agradable en moments de calor i cansament.

Varem estar als peus del Pedraforca (pic espectacular que es veu des de molts indrets de la comarca). També caminarem una estona pel “camí dels Bons homes” a la part del riu Bastareny.

Les poblacions son d'allò mes agradable. La vila de Bagà (http://www.viladebaga.org/interior/index.asp) te un centre molt ben cuidat tot i que tens que estar en bona forma física per pujar per les seves rampes i mes encara si portes al llom a una petitona de mes de 9 kg. Guardiola de Berguedà te un centre d'informació molt recomanable a l'antiga estació de tren ara restaurada i que acull també exposicions interessants.

Visitarem també les fonts del naixement del riu Llobregat amb un recorregut ple de cascades i amb està ocasió amb molt aigua.
Curiós també va ser la visitada que vam fer a una mina de petroli. Si de petroli a la muntanya (http://www.altbergueda.com/cat/fitxes_museus/fitxa_riutort.html). Son d'aquelles coses que no esperes trobar i que francament acaben d'arredonir un viatge.

Però com sempre es van quedar visites per fer, que de segur ens serveixen d'excusa per tornar-hi. Una es el Museu del Ciment Asland de Castellar de N'Hug que vam poder observar des del cotxer i l'altra son els Jardins Artigas obra de Antonio Gaudí.

martes, 29 de mayo de 2007

Menys d'un mes... que güays

I encara pareix que va ser ahir quan el resultat del predictor ens va donar la primera alegria.
Fins avui ha segut un seguit de novetats, d'alegries, d'impaciència, de por, de .... D'aquí endavant ja hi queda no res, en menys d'un mes ja hi serem tres vivint a casa i molt mes es que vindran a sovint a veure'ns.

La criatura, està ja per damunt del 2.6kg i la mare ja comença a trobar-se cansada, tot i això s'està portant com una campiona.

Ara toca tal com diuen els llibres, les revistes i supose que tota l'historia de la humanitat, el preparar el niu. Preparar la casa per poder acollir al nadó. Ahir vam pujar la minicuna, el maxicosi ja el tenim llest per a provar a ficar-ho al cotxe, el musical, el no se que, el no se quantos, un fum de coses que ompliran espais abans buits o ocuparan uns altres que hem tingut que canviar.

Menys mal que hem aprofitat moltes coses dels familiars (minicuna, robeta, cuna, maxicosi...), per que hi ha que veure quins desgavell, en quin consumisme es pot convertir el naixement si no es té una mica de cura en el que es fa.

jueves, 17 de mayo de 2007

El blog sigue vivo

Cuando me propuse mantener un blog, mi miedo era que pasara lo que al final ha pasado. La última entrada es de hace un mes y medio. Con lo cual le quita un poco de gracia a esto.

Como muchos ya sabreis este lapsus ha sido debido a diversos factores. Como uno no es rico tiene que trabajar; como uno tiene muchas ganas de aprender tiene que estudiar y claro la universidad de informática no es precisamente lo mas fácil; como uno no quiere que este planeta se lo carguen entre cuatro, pues nada hay que dar el callo en las ongs pertinentes; luego la familia, los amigos, el no se que, el no se cuanto y si ademas uno está a puntito de ser papa, pues es el coctel perfecto para la dejadez de algo y en este caso lo ha pagado el blog.

En fin, que sepais que voy a volver a mantener vivo y muy vivo este rincon de mi corazon para con mis lectores y amigos.

En breve os pongo al dia del embarazo.

Para terminar quiero agradecer a todos aquellos que habeis leido con interés lo escrito y tambien por los animos y elogios que muchos me regalais.
Por supuesto, tambien a todos aquellos que contestais y aportais vuestros comentarios y de manera especial a los que me habeis recriminado que no haya escrito desde hace tiempo.

Un abrazo

Un muzungu
Juanra