miércoles, 28 de marzo de 2007

Linux vs Windows


Hace cosa de 6 meses y como inciativa de la universidad entre en contacto con el linux. Habia oido bastante sobre el mundillo linuxero ya que tengo algunos amigos muy afines a estos menesteres.
La verdad y aunque estoy en pañales en este software libre, el linux me crea muy buenas espectativas. De momento solo está implantado en un escaso numero de ordenadores si lo comparamos con el windows, pero está en plena rampa de lanzamiento, ya que en el mundo universitario y cada vez mas en el empresarial y sobre todo en el institucional se está trabajando y mucho para su implantación.

Acabo de instalar en otro ordenador el superpromocionado Windows Vista y todo y la gran apariencia supermegafasion, no deja de ser una enorme campaña de publicidad de Microsoft.
Entre la cantidad de cosas nuevas con las que nos estan vendiendo este majestuoso sistema operativo algunos comentarios:
- Por ejemplo, tenemos una carpeta con documentos word y nos dicen que en los iconos ahora podemos ver el contenido de la primera hoja, aparte del nombre del documento debajo del icono pues vaya que bien, en la distribución Knopp¡x del linux que tengo instalada (y que ya tiene varios años) esto ya funcionaba así.
- Las transparencias que hay en el nuevo Vista, tambien las podemos disfrutar en el knoppix de hace varios años.

Y así unas cuantas cosas.

Os invito a que vayais leyendo y conociendo sobre linux: http://www.linux.es/

domingo, 11 de marzo de 2007

Es mou!!!!

Hom ha viscut situacions magnifiques, sensacions úniques, instants extraordinaris.
Davant les cataractes Victoria, en la immensitat del Serengueti, rodejat de xiquets d'un poblat perdut d'Africa que t'agafen les mans i que cerquen el contacte amb el mzungu de torn. En un espectacular concert de Llach, després de llegir un gran llibre. Hi penses que son moments insuperables.

I sempre, sempre hi ha, hi tindrà que haver, una situació que supere aquelles que semblaven no podien restar en un segon lloc. Aquesta setmana l'he viscut (l'hem viscut), he sentit aquest miracle. Marina ja feia dies estava impacient per sentir al bebè. Tot té el seu temps, el seu moment. I la veritat es que es una sensació única. Tots tres vam sentir el contacte per primera vegada i ens va omplir de goig, d'alegria, de felicitat.

Tant de bo va ser el sentir al petit com veure la cara d'emoció de sa mare. Indescriptible. Insuperable, al menys de moment.

sábado, 3 de marzo de 2007

Tendresa

Recordeu aquells moments en que heu estat especialment feliços. El dia en que vau aconseguir allò que desitjaveu feia tant de temps, aquell sopar amb la parella que va resultar tant entranyable, aquell viatge.... Doncs així estic jo en aquest instant.

Anit vaig anar l'actuació de Lluis Llach a l'auditori de Castelló. Veure a Llach sempre m'ha resultat molt interessant. I es que me fique al cap que vaig a fer alguna mal feta, que vaig a participar d'un acte subversiu, d'una activitat políticament incorrecta. Clar i això a mi me provoca unes ganes de participar-hi que que vos vaig a contar.

Aquesta vegada va ser per mi de lo mes espectacular. D'entrada i sols en aparèixer a l'escenari va esclatar un aplaudiment general que va durar una llarga estona. Bon començament. El que va ocórrer després es complicat d'explicar, no hi tinc adjectius calificatius per a descriureu. Sols comentar que vaig plorar varies voltes, vaig sortir amb un somriure d'orella a orella i els pels encara els tinc de punta.

Aquest xicot de 60 anys que molts el consideren un radical catalanista, no es si no una persona molt sensible i que ho expressa públicament i a més a més per a mi te una qualitat musical excepcional. Es per això que me pareix una llàstima que hi hagi molta gent que mai s'ha dignat a escoltar-lo.

La conjunció del teclat, la guitarra espanyola, de l'excepcional saxofon, del contrabaix, la bateria i una llarga llista d'instruments i les lletres i les reflexions i explicacions d'aquestes per part de Lluis fan una combinació perfecta.

Una d'aquestes reflexions me va agradar especialment. Va reinvindicar la tendresa com una actitud necessària al mon on vivim, en que aquesta paraula ens dona vergonya la seva pronunciació. Ú te que ser competitiu, productiu i les coses tenen que ser rentables, estar de moda, però tendre no, això es ta mal vist.

En fi, a mi l'embaràs de Marina m'ha tornat mes tendre del que era. I la veritat no me fa gens de vergonya. Així que visca la tendresa.

Salut per a tothom-.