Júlia. 5 mesos d'alegria

Avui fa 5 mesos va naixer la Júlia. Recorde amb emoció aquell dia. Els sentiments estaven a flor de pell des de primer hora del matí. Els minuts passaven a poc a poc, el moment s’apropava. Necessitàvem vore la cara de la criatura que anava a nàixer, de tocar-la, de sentir-la.

Envoltat de familiars vaig gaudir de la careta de la Júlia. La expectativa, la intriga de si seria nen o nena es va descobrir en aquell moment. L'experiència d'aquest desconeiximent m'ha resultat molt gratificant. Ara tornaria a no voler saber el sexe de la criatura fins al naixement. Agraís sobre tot a Carola el haver-me animat a prendre aquella decisió.

Ara 5 mesos després i amb quasi 7 kg., se'ns ompli la boca d'aigua, se'ns fiquen els pels de punta quan ens fa unes rises, quan ens diu cosetes, quan crida, quan plora. Com supose la majoria de criatures amb aquest temps, ja es coneix les mans, s'agafa els peus, no para de pegar-se la volta i ficar-se cara per avall. El pel li va creixent, el cos se va estirant i la simpatia accentuant.

Ara 5 mesos després Marina ja ha començat a treballar. La tristor, el sentiment, les llàgrimes de Marina aquest dia seran també inoblidables per mi.

Ara, ara i només ara. Avui, demà, demà passat i l'altre, i el de mes allà, disfrutarem d'aquesta pometa dolça que la Júlia.