Fa ja mes de 20 anys que vaig tenir el plaer d'arribar a Fredes (Castelló) per sendes perdudes. En aquells paratges de la Tinença de Benifassà poc de temps després vam tenir la sort de descobrir un lloc que ha segut punt de referència en les meves sortides muntanyenques, el refugi de FONT FERRERA, ja en terres catalanes.
Any rere any he fet alguna pernoctació amb aquest agradable refugi de muntanya, situat estratègicament en una zona ecològicament molt be conservada al encreuament de Aragó, Catalunya i el País Valencià. He pogut gaudir d'hores d'observació de la cabra hispànica, de multitud de voltors. He passejat per zones envoltades d'ombra, boira on resplendia el color roig de les boletes dels últims grèvols de les rodalies.
En aquest refugi, tingut la sort de conèixer a Guti, el guarda. Per a mi tot un personatge. Un tió simpàtic, catxondo, amb el que he pogut compartir molt bones estones. Recorde especialment un cap de setmana que varem arribar desprès d'una lleugera nevada i en obrir la porta del refugi, ens varem trobar a Guti al davant de la llar de foc, llegint i acariciant al seu gos. Varem estar tots sols, varem disfrutar d'aquella solitud en mig de la muntanya.
Guti ha pujat a alts cims, ha escalat en gel en les zones gèlides del planeta, ha estat al Himàlaia en diverses ocasions. I aquest any, en aquest moments estant immersos en una aventura que disitge acabe en un cim com cal. I sinó tant se val, de segur ens contarà moltes experiències.
En aquest refugi, tingut la sort de conèixer a Guti, el guarda. Per a mi tot un personatge. Un tió simpàtic, catxondo, amb el que he pogut compartir molt bones estones. Recorde especialment un cap de setmana que varem arribar desprès d'una lleugera nevada i en obrir la porta del refugi, ens varem trobar a Guti al davant de la llar de foc, llegint i acariciant al seu gos. Varem estar tots sols, varem disfrutar d'aquella solitud en mig de la muntanya.
Guti ha pujat a alts cims, ha escalat en gel en les zones gèlides del planeta, ha estat al Himàlaia en diverses ocasions. I aquest any, en aquest moments estant immersos en una aventura que disitge acabe en un cim com cal. I sinó tant se val, de segur ens contarà moltes experiències.
Aprincipis de setembre van començar una nova aventura, la ascensió al Cho Oyu, un muntanya de 8201m, al cor del Himàlaia. El blog de l’ascensió es http://www.chooyu2007.com/blog.asp.
Jo estic pujant amb ells. El poder conèixer el discorrer d'aquesta ascensió es una de les marevalles de Internet.
Jo estic pujant amb ells. El poder conèixer el discorrer d'aquesta ascensió es una de les marevalles de Internet.
Si voleu informació del refugi sols teniu que cercar en Internet, el que no hi heu anat, doncs res, animar-vos per a que conegueu aquestes paratges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario