I encara pareix que va ser ahir quan el resultat del predictor ens va donar la primera alegria.
Fins avui ha segut un seguit de novetats, d'alegries, d'impaciència, de por, de .... D'aquí endavant ja hi queda no res, en menys d'un mes ja hi serem tres vivint a casa i molt mes es que vindran a sovint a veure'ns.
La criatura, està ja per damunt del 2.6kg i la mare ja comença a trobar-se cansada, tot i això s'està portant com una campiona.
Ara toca tal com diuen els llibres, les revistes i supose que tota l'historia de la humanitat, el preparar el niu. Preparar la casa per poder acollir al nadó. Ahir vam pujar la minicuna, el maxicosi ja el tenim llest per a provar a ficar-ho al cotxe, el musical, el no se que, el no se quantos, un fum de coses que ompliran espais abans buits o ocuparan uns altres que hem tingut que canviar.
Menys mal que hem aprofitat moltes coses dels familiars (minicuna, robeta, cuna, maxicosi...), per que hi ha que veure quins desgavell, en quin consumisme es pot convertir el naixement si no es té una mica de cura en el que es fa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Del PP ya ni parlem, vaya tela marinera, no entiendo ná...la xiqueta, porque es xiqueta, jajajaja, bueno Juanra estamos esperando verla pronto, que "esta niña" es de pedigrí, padres de calidad= Hijos de calidad,¡Ánimo a los dos! y sobre todo a la mamá que ahora ya estará cansadita de tanto peso. Besets y a ver si leemos pronto una bonita noticía¿eh?
ay!!!espere que ara se publique aço...be,no mes dir que tan si es xiquet com xiqueta(que jo crec que es xiqueta),tindra una sort inmensa de tindre eixos pares.Cuida molt estos dies de la mama!
vicky
yeeee!!!!que s'ha publicat!!jejeje
Publicar un comentario