domingo, 11 de marzo de 2007

Es mou!!!!

Hom ha viscut situacions magnifiques, sensacions úniques, instants extraordinaris.
Davant les cataractes Victoria, en la immensitat del Serengueti, rodejat de xiquets d'un poblat perdut d'Africa que t'agafen les mans i que cerquen el contacte amb el mzungu de torn. En un espectacular concert de Llach, després de llegir un gran llibre. Hi penses que son moments insuperables.

I sempre, sempre hi ha, hi tindrà que haver, una situació que supere aquelles que semblaven no podien restar en un segon lloc. Aquesta setmana l'he viscut (l'hem viscut), he sentit aquest miracle. Marina ja feia dies estava impacient per sentir al bebè. Tot té el seu temps, el seu moment. I la veritat es que es una sensació única. Tots tres vam sentir el contacte per primera vegada i ens va omplir de goig, d'alegria, de felicitat.

Tant de bo va ser el sentir al petit com veure la cara d'emoció de sa mare. Indescriptible. Insuperable, al menys de moment.

1 comentario:

Belart dijo...

Insuperable? Açò és el que tu et penses. Ja voràs, ja...